Optimista

Si estàs llegint aquesta columna... Felicitats, estàs viu! Si aquest no és un fet pel qual has d’estar content, optimista i feliç, llavors no sé el que és. El sentit comú sempre ens ha dit que l’optimisme ens ajuda a assolir l’èxit en la vida. Així i tot, és possible que no puguem trobar moltes respostes lògiques per poder assegurar que realment és així. O potser no tenim clar exactament com podem ser optimistes per experimentar els seus avantatges. He llegit que els últims anys, la recerca en psicologia s’ha esforçat per conèixer millor quines fortaleses i competències poden afavorir una major satisfacció personal que ens ajudi a tenir una vida plena. Segons aquestes troballes, pels seus grans beneficis, l’optimisme és un complement que no podem oblidar. S’ha descobert que les persones optimistes solen patir menys problemes d’angoixa i depressió. Ser optimista ajuda a protegir-nos de la visió desesperançada que caracteritza aquests greus i galopants problemes del segle XXI i esmorteeix l’impacte de les dificultats, ajudant-nos a veure’ns amb més capacitat per afrontar els conflictes i suportar millor el patiment. S’ha demostrat, també, que l’optimisme pot ajudar a tenir menys malalties físiques. Sembla que aquest és un ingredient fabulós a l’hora d’enfrontar-se a situacions estressants, fet que ens ajuda a compensar els seus efectes nocius sobre la salut. Els optimistes es mouen més fàcilment per resoldre el que els preocupa. Són aquells que tenen pensaments positius i se senten més capaços, amb més control i probabilitat d’èxit. Són els que pensen que tot té una part positiva i que aquesta pot créixer si t’ho proposes. Són aquells que viuen amb intensitat el present i no anticipen i profetitzen indegudament allò que possiblement mai ha de passar. Winston Churchil, gran polític, estadista i escriptor britànic, president del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, va afirmar que ell era optimista perquè ser una altra cosa no li era útil.