Arribar en tren a Andorra

Fa un parell d’anys proposava estudiar seriosament la connexió ferroviària d’Andorra amb la resta del món. Algú em va respondre que es tractava d’un somni d’estiu. Potser sí. Però també podria ser un anhel de primavera que, treballat oportunament, donaria fruits. Més que mai, tenim davant nostre el repte de trobar el millor encaix relacional possible amb la Unió Europea. I, en aquest moment, sí que cal defensar les nostres especificitats economicosocials, fent valer la posició andorrana amb una sola veu de país, però també és ocasió de ser imaginatius i ambiciosos. El nostre Principat és un lloc interessant per obrir una via transpirinenca, i això es podria fer donant vida a la ferroviària que ja existeix fins a l’Hospitalet. Una via que, de fet, només subsisteix, molt poc concorreguda en el seu tram final. Si es fes continuar la línia d’SNCF que avui uneix París amb l’Hospitalet-près-l’Andorre, fent-la passar per sota del massís muntanyós del Siscar, des del vessant francès fins a l’andorrà, arribant sota Incles, se li donaria una vida segura perquè seria un mitjà de transport molt útil per a viatgers i mercaderies. El túnel seria relativament llarg, però ateses les cotes de nivells d’un costat i de l’altre, i els precedents, nombrosos, que existeixen, seria quelcom totalment realitzable. Seria una connexió que ens comunicaria amb qualsevol punt d’Europa i del món. I que finalment es podria estudiar que acabés de travessar el Pirineu i connectés l’Estat francès amb l’espanyol, comptant amb el seu pas per Andorra. Es tracta d’una obra de molta envergadura que també presentaria avantatges per a Europa. I, en aquesta sí, valdria la pena esforçar-nos en el seu finançament, perquè la seva amortització en termes de rendibilitat seria ràpida i segura. I obriria una via de comunicació que albiraria un bon futur per a Andorra. Un futur important de preveure i treballar amb molta antelació.