La incerta jubilació

L’esperança de vida augmenta cada vegada més. Però, podrem mantenir el nostre nivell de vida quan arribarem a l’edat de la jubilació? Periòdicament van sortint notícies alarmants de la situació del fons de pensions de la CASS. Fa uns dies llegíem les conclusions d’un estudi sobre la seva viabilitat, que anunciaven les mesures que caldria aplicar, a partir d’avui, per evitar que el fons entri en dèficit d’aquí a ben pocs anys. Recomanacions que alarmen els assalariats, ja que apunten un augment de l’edat de la jubilació, la reducció del valor del que hem cotitzat fins ara o l’increment de les cotitzacions de pensions. Ja fa molts anys, massa anys, que sentim aquestes alertes, i seguim a l’espera de la reacció dels responsables polítics. La situació empitjora ràpidament i caldrà veure si les mesures arriben a temps per a garantir unes pensions que ens permetran viure amb prou dignitat. I què podem fer els assalariats mentre veiem com passen els anys amb l’amenaça que quan ens jubilarem no cobrarem, ni de bon tros, el que avui es calcula? Primer de tot, prendre consciència que haurem de treballar més enllà dels 65 anys. Caldrà veure, però, en quines condicions i quin tipus de feina podrem fer en el món canviant de les professions. Una altra solució pot ser la d’intentar estalviar el màxim de patrimoni financer i immobiliari, sempre que tinguem la possibilitat de fer-ho. Segons dades de la CASS, prop de la meitat dels assalariats cobren menys de 1.500 euros al mes, i poc es pot estalviar amb aquest salari, un cop pagades les despeses bàsiques com són l’allotjament i la manutenció. La transformació demogràfica és una evidència, i seria de justícia que els assalariats coneguéssim amb prou antelació quines seran les nostres condicions de jubilació. Tot apunta una ineludible disminució de les pensions de la CASS i la càrrega per a compensar-les no pot recaure únicament en els futurs jubilats.