L'humà

Quan analitzem el nostre tarannà al llarg del temps i l’espai, tristament ens adonem que l’home modern és molt més depredador que els carnívors. “Els altres depredadors maten en general els joves i els més febles, és a dir, els que no es reprodueixen. A la inversa prenem els animals més grossos, com a trofeus, animals que representen les poblacions més aptes per a la reproducció.” Aquesta manera de fer, que és la nostra, la poden contemplar perfectament en el nostre país, i quan un rotatiu de casa treu en gran títol: “Més de 75.000 empleats van marxar d’Andorra sense estar-hi ni un any”, n’és un exemple clar. En llenguatge planer, haurien de dir, a causa de la voracitat empresarial, de les regles, lleis i voluntat d’acaparar de la riquesa per una minoria dita classe dirigent del nostre país, i les difícils i males condicions de vida al Principat, més de 75.000 empleats han deixat el país. Però no solament aquest fet és nefast per al país, sinó que també els nostres polítics ens demostren no fer pas prova de capacitat de prevenció de futur, s’autocongratulen, es creen el seus fan club, gasten el que no tenen, no passa res, les generacions futures pagaran, són cecs amb el dia a dia, no hi veuen, o no hi volen veure, la dificultat que té el món empresarial del país per poder sobreviure a la complexitat engendrada per l’adopció nefasta del sistema turístic dit low cost. Els empresaris han de seguir fent mans i mànigues per mantenir les plantilles, congelant salaris, reduint al màxim totes les formacions... Una revista naturalista defineix l’ésser humà en aquest terminis: “malgrat que el seu orgull, i sobretot el seu enorme cervell, malgrat la seva capacitat del llenguatge parlat i les seves invencions sense equivalència en el món animal, Homo Sapiens no ha fet prova de gaire capacitat de previsió premonitòria. Aquest aventurer, molt turbulent malgrat el nom que s’ha posat, sapiens, posseeix sobretot la poca vista d’un súperpredador miop”. Aquesta seria a casa nostra la definició de la nostra classe dirigent.