Enverinament consumat?

L’enverinament de les lleis de competències i de transferències s’ha consumat. Un tràmit que es presentava plàcid com un passeig militar per a DA, s’ha retorçat de tal manera que ja ningú es creu que la legislatura pugui concloure amb els terminis establerts reglamentàriament. Tothom albira que si el TC condemna el text aprovat al Parlament, donarà també, automàticament, el tret de sortida vers el camí de les urnes. El terratrèmol polític es visualitza clarament en l’escala de Richter i tots els grups i partits ja estan intrigant i posicionant-se.

Es parla de trencaments de coalicions sòlides, de projectes d’aliances contra natura i de la crema de candidats a les fogueres de la vanitat. No obstant això, aquest panorama és un clàssic i un recurrent preelectoral. Una novetat, però: un grup va marcar anteriorment el camí de les primàries, un camí amb caires democràtics, però un camí amanit des del politburó. En el principal partit de l’oposició tampoc no descarten anar a primàries, com a últim recurs per a la selecció de candidats. Esperem que si s’utilitzen, no siguin tanmateix un paripé. Unes primàries sense desnaturalització són a priori ben democràtiques, però les carrega el diable i les ferides de la contesa no cicatritzen mai.

Tothom està esverat perquè el cap de Govern, únic, veritable i potencial artífex d’un hipotètic procés electoral avançat, ha mogut una cella i li ha tremolat un llavi. Aleshores, per efecte papallona, la lectura atrevida dels analistes professionals i també a les xarxes socials esdevé mediàticament imparable.

I si el TC proclama la idoneïtat d’aquestes lleis? I si els moviments d’expressió corporal del cap de l’executiu no atenien a raons polítiques?

Doncs si és així, caldrà que el parlament retrobi el seu ritme i que acabi la legislatura amb normalitat, continuant amb les reformes segons els uns i queixant-se de l’immobilisme de l’executiu segons els altres.