No podem baixar la guàrdia

Dia mundial contra la sida, una altra jornada per fer-nos reflexionar i ser conscients que malgrat els avenços de les darreres dècades, no ens podem confiar i no podem baixar la guàrdia. Hem de continuar treballant, investigant, invertint, prevenint, sensibilitzant. Les persones de la meva generació vam viure l’ini- ci d’aquesta malaltia, considerada epidèmia durant anys, i desgraciadament potser vam perdre amics o familiars a causa de la sida. Actualment les noves generacions no estan vivint el VIH/sida com una malaltia mortal (i és molt millor així!). Gràcies als tractaments, la vida de les persones afectades pel VIH ha millorat molt i poden fer una vida “més o menys” normal (ho dic entre cometes, ja que encara hi ha aspectes, com l’estigmatització social, en els quals hem d’avançar). Els joves o adolescents d’avui en dia ja no perden coneguts degut a la sida, i això fa que estiguin baixant la guàrdia i les infeccions entre adolescents siguin les que a nivell mundial disminueixin menys. Segons dades d’Unicef, l’any 2016 120.000 nens i nenes menors de 14 anys van morir per causes relacionades amb el VIHsida i 18 infants es van infectar de VIH cada hora. Per tant, cal que informem i sensibilitzem encara més joves i adolescents perquè tinguin els recursos necessaris per a protegir-se. A Andorra també es van presentar les dades i en comparació, estem molt millor que als països del nostre entorn. Però hi va haver una dada que, personalment, em va preocupar, i molt. Un cas d’un bebè (ho he vist publicat però no ho he pogut contrastar i desitjaria que fos un error!). Malgrat no tenir informació detallada del cas, és inacceptable que actualment pugui néixer un nadó afectat per la sida a casa nostra quan està comprovat que hi ha tractament perquè les mares seropositives donin a llum els seus fills lliures de la sida. M’agradaria que es pogués aclarir si ha passat i com s’ha produït.