Parar i mirar enrere

M’agrada de tant en tant parar i mirar enrere, fer balanç de les experiències i etapes viscudes. Ara fa tot just dos anys d’una important decisió i de les millors preses. Ara que ens trobem just a l’equador d’aquest mandat i coincidint amb l’inici del Nadal, és per a mi un bon moment per fer una reflexió sobre aquest temps i fixar nous propòsits.

Davant l’oportunitat de poder formar part de qualsevol projecte hi ha per a mi tres aspectes bàsics a valorar. Primerament el projecte en si, he de creure-hi. En segon lloc, i molt lligat a l’anterior, que aquest no entri en conflicte amb els meus principis, valors i creences. I per últim (molt complicat de valorar), les persones.

Avui ho tornaria a fer sense cap dubte si en tingués l’oportunitat. És un món molt difícil, i potser és precisament això el que més m’agrada de la política. Disconforme per naturalesa, és d’aquelles experiències vives, que canvien i desafien constantment, que t’ensenyen dia a dia, de les quals mai no en saps prou i et motiven a fer sempre més i millor.

En un treball d’equip i en un àmbit cada vegada més “deshumanitzat”, les persones amb les quals treballes i la manera de treballar junts són un factor clau. No hi ha com sentir-se identificada amb els valors i l’essència del projecte i de l’equip. Crec en el que faig i gaudeixo fent-ho, a més a més, amb un immillorable equip de grans professionals, companys i persones de les quals aprenc cada dia sense ells mateixos ser-ne conscients.

El projecte no és, al cap i a la fi, més que el pur reflex de les persones que el converteixen en una realitat. Gràcies a tots i cadascun de vosaltres, per la vostra vàlua professional i humana. Per ser persones i polítics, per saber ser i estar, per demostrar-me que estic on he d’estar. És una gran sort estimar el que fas i gaudir de la teva feina, encara més si ho fas ben acompanyada. Gràcies per tot el viscut, après i aconseguit, i per tot el que queda.