Us agradaria un VAR vital?

De ben segur que molts esteu al cas del debat actual sobre l’aplicació de l’anomenat VAR, el Video Assistant Referee, al món del futbol. Ras i curt, l’aplicació de la tecnologia per ajudar els àrbitres a evitar, en casos concrets, les errades d’apreciació. D’altres esports ja ho fan, però el futbol, amb la inèrcia carrinclona i color sèpia que destil·la, s’hi resisteix. Hi ha una mena de pas intermedi, el conegut com a ull de falcó, el hawk-eye, plenament integrat al tennis, que podria evitar els gols fantasma, però que també costa d’implementar. Els que es neguen a l’evolució tecnològica al futbol, diuen que l’errada humana forma part del joc, i que si els jugadors fallen sols davant de la porteria un gol cantat, l’àrbitre, que també és part del xou milionari, ha de ser tractat igual.

I si us demano ara un exercici de sinceritat? Seríeu partidaris d’implementar un VAR a la vostra vida diària? Una mena de generador de segones oportunitats quan un s’adona que en qualsevol tema l’ha cagat. Seria bo? I si no un VAR, un ull de falcó, per a les errades més grosses. Us agradaria poder anar enrere i refer allò que no heu fet bé en temes transcendents? Hi ha qui pensa, per què fallar si podem evitar-ho? Però no estaríeu d’acord, també, que l’experiència es construeix, sobretot, d’errades que ens permeten aprendre? Que la presa de decisions es basa en la incertesa, la confiança, la responsabilitat, etcètera. En quin tipus de món viuríem si no hi hagués el neguit davant l’encert? Crec que la clau de la resposta, a favor o en contra, a banda d’assumir responsablement els propis actes, rau en el fet d’entendre l’errada, el fracàs, com una lliçó, com una oportunitat de millora. Perquè en el cas plantejat hi ha una petita trampa. Al futbol, el VAR ajudaria l’àrbitre, el jutge, però a l’assistent que us deia, seguint el mateix exemple, seria un VAR per al jugador. Massa temptador poder fer un segon xut i marcar gol. Oi?