“Déu ens agafi confessats...”

“... si el PS governa”, va sentenciar el ministre d’Interior durant el debat de la presa en consideració de la llei de relacions laborals, de la d’acció sindical i patronal, i de la de mesures de conflicte col·lectiu, en la més pura tradició de frases fetes anti­quades.

De què té por DA? Que el PS està protegint els treballadors denunciant una reforma que va en detriment dels seus drets? De garantir la democràcia en el si de les empreses? D’haver aconseguit suprimir de la legislació el contracte de baix rendiment per a persones amb algun tipus de minusvalidesa? D’haver defensat la creació d’una baixa remunerada per cuidar dels fills hospitalitzats? De denunciar la situació de molts pensionistes amb uns ingressos francament insuficients? De posar en evidència que no s’ha fet res en matèria d’habitatge, després de comprovar com trobar un pis de lloguer a un preu assequible s’ha convertit en missió impossible per a bona part de la població? Per apostar per la protecció del patrimoni cultural o per sostenir l’escola bressol?

De donar suport als emprenedors, a la seva internacionalització i el seu finançament? De lluitar per rebre per un tracte just, equitatiu i per igual a totes les parròquies i als seus habitants?

D’exigir que els acords i les lleis es compleixin en els termes i els terminis establerts –l’acord sobre la gravíssima crisi dels refugiats o l’auditoria dels serveis socials i sociosanitaris? De requerir una acurada i transparent gestió dels recursos públics?

Deixem les divinitats al seu lloc. Al PS no volem que cap divinitat ens agafi per enlloc, el que volem és posar les persones al centre de les polítiques públiques i ens trobaran treballant per una societat cohesionada, solidària i amb menys desigualtats socials.

I després, no s’enfadin quan els diuen rancis.