El que importa és el tren

Fa quinze dies deia que creia que el marc actual dels treballs de relació del Principat d’Andorra amb la Unió Europea era idoni per parlar d’una connexió ferroviària. Comentava que, des d’un punt de vista lògic, tot indicava que es podria continuar la línia d’SNCF existent des de l’Hospitalet-près-l’Andorre passant per sota del massís munta­nyós del Siscar, des del vessant francès fins a l’andor­rà, situant-se la sortida sota l’obaga de Soldeu. M’adono que som molts els que tenim consciència que, d’una banda, la connexió ferroviària França-Andorra no només no és impossible, sinó que és viable, i, de l’altra, que seria bo aprofitar l’avinentesa actual de porta oberta amb la Unió Europea per parlar-ne seriosament. La vialitat ve donada per les cotes de nivells i per les característiques del túnel a construir, totalment acceptables. I es coincideix que l’oportunitat és única i una ocasió a no perdre. Però també es destaca una idea alternativa i un neguit. La idea alternativa consisteix a estudiar un traçat diferent de connexió ferroviària que, en lloc de travessar el massís muntanyós del Siscar, travessaria el de Vicdessos, per anar a sortir damunt d’Ordino. Per què no? Tot és qüestió d’estudi i d’anàlisi, amb ganes que prosperi un veritable projecte que, alhora, sigui útil en l’àmbit europeu, i aporti a Andorra bona comunicació amb França i obertura cap a Europa. El neguit és el relatiu als comerços del Pas de la Casa. En aquest sentit, tant el nucli del Pas de la Casa, com el de les Bordes d’Envalira, com el de Soldeu, tenen prou atractiu per si sols per no témer per a res que s’arribi a Andorra ja sigui per sota de Soldeu o per qualsevol altre lloc. Perquè són tots indrets d’atracció per la seva pròpia proposta, que existeix, i és rica i variada. Prova n’és el túnel d’Envalira, l’existència del qual, tot i desviar la carretera del Pas de la Casa, no li ha restat cap èxit.