Creat:

Actualitzat:

Quan parlem entre adults dels joves d’avui en dia molt sovint coincidim que manquen d’educació, de motivació, de constància i de perseverança, entre altres. Afegim la major part del temps que solen resoldre els conflictes per la violència abans d’utilitzar el diàleg, que no tenen els mínims valors essencials per a una convivència harmònica o que utilitzen un ventall de paraules que, malgrat trobar-se dins del diccionari, formen part d’un llenguatge que cal considerar com a groller. Aquesta poca comprensió de la nova generació es podria explicar, al meu parer, a través de l’anomenat efecte mirall, concepte creat pel psicòleg Bronfenbrenner l’any 1961 i que es dona quan entre dos grups contraposats els membres de cadascun tendeixen a veure en ells mateixos unes característiques positives mentre que veuen en els altres les mateixes característiques de manera negativa. En efecte, crec que tots aquests defectes que els adults associem a la joventut també són nostres i, encara pitjor, ens costa plantejar-nos que som (i hem de ser) un model per a aquesta nova generació, la qual actua sovint (per no dir sempre) seguint l’exemple dels més grans. Com podem demanar a un nen de no respondre per la violència física o verbal quan com a adults som incapaços de fer-ho la major part del temps? Només cal mirar com resolem els problemes, emprant sovint els insults o fins i tot aixecant la mà en alguna ocasió. Com podem demanar-li de ser constant, implicat i perseverant quan com a adults tampoc no sabem fer-ho? En efecte, ens costa cada vegada més participar en els afers públics, sigui com a electors com a elegibles, i defensar els nostres interessos més bàsics, ja que es retallen constantment drets essencials i fonamentals, com ara el dret a una jubilació digna, sense que hi hagi mobilitzacions ciutadanes. I podria continuar aquesta llista de manera indefinida, ja que no són els exemples que manquen.

tracking