Bons propòsits tot l'any

Llegia l’altre dia que la celebració de Nadal està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i Egipte que el món romà va anar integrant. Tot­hom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció superior. L’Església catòlica va adoptar molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Reinterpretar símbols i mites d’aquests cultes va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums i les imatges de la societat. Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el Papa Juli I determinarà que el Nadal sigui el 25 de desembre, diada del déu Mitra, també nascut en una cova, i que coincidia amb el dia més festiu dels Saturnalia romans, unes festes dedicades al déu Saturn durant la setmana del solstici d’hivern. Aquesta data fou adaptada per tots els països d’Occident. A Orient, algunes esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist. Avui dia per Nadal es fan, sobretot, festes i trobades en l’àmbit de la família i les amistat, hi predominen uns costums i rituals que no varien gaire d’una llar a una altra: la compra de joguines per als nens, fer cagar el tió, fer el pessebre, col·locar l’arbre, les nadales, el Pare Noel, els Reis d’Orient, omplir la nevera, els grans àpats en companyia de la família i amics... Any rere any aquestes tradicions ens recorden en quines dates estem. El Nadal és temps de pau i amor. S’acosten uns dies atapeïts de celebracions familiars, de fer i rebre regals, de bons desitjos i els millors propòsits. Aquests dies treuen el millor d’alguns, potser, però molts d’altres assisteixen atònits a mostres efusives de bons sentiments que, de vegades, cauen en l’oblit passat el dia de Reis.