Riure

He llegit que riure és la distància més curta entre dos cors. Quina frase més exquisida, oi? Com més riem plegats, totes les construccions socials que ens mantenen separats cauen i connectem com a persones reals. És quelcom molt bonic de veure.

Charles Chaplin va dir: “Mai t’oblidis de somriure, perquè el dia que no somriguis serà un dia perdut.” Segons sembla, necessitem quaranta músculs per arrugar el front i tan sols quinze per somriure, i algú em va explicar que cada cop que rius allargues dos anys la teva vida. No sé si realment tot això és cert, però del que sí que estic segur és que no riure arruga l’ànima, i estic també segur que l’hàbit de riure contribueix a fer sentir-te molt més feliç i a fer sentir més felices les persones que tens a la vora.

Riure és un privilegi de l’ésser humà, cap altre animal riu.

Riure produeix un enorme benestar a les persones. Sigmund Freud afirmava que riure ajuda a alliberar l’energia negativa. Està demostrat que riure ajuda a curar la depressió, l’estrès i l’angoixa. Ajuda a sentir-nos millor, més confortables. Neteja i ventila els pulmons. Millora l’oxigenació del cervell i del cos en general. Regularitza el pols cardíac.

Ajuda a treballar a l’aparell digestiu i regula l’intestí. Relaxa els músculs tensos. Disminueix la producció d’hormones que causen l’estrès i disminueix la pressió arterial de la sang.

Riure és una expressió humana innata que malauradament anem perdent amb el pas dels anys. A mesura que ens fem grans ens anem oblidant de somriure. Mentre els nens riuen de mitjana unes tres-centes vegades al dia, les persones de la tercera edat ho fan només vuitanta. Fins i tot algunes persones no somriuen mai, i el més trist és que consideren que no és necessari. Lamentable oi?