Va, el carro, pel pedregar?

El virus de poder controlar el conjunt de la humanitat mitjançant el seguiment de grups humans és el pitjor virus que pot atacar el cervell humà i –cal constatar-ho– ho fa de manera regular i constant.

La revolució tecnològica que estem vivint, que com tot avenç comporta una doble cara, es pot utilitzar com a element d’alliberament o bé de submissió. En l’actual conjuntura, tot porta a pensar que no va pas en el sentit primer. Més aviat tot el contrari.

Sabut és –i qui no ho sap és que poc li interessa saber-ho– que moltes de les etiquetes de la roba que vestim duen un xip que, en entrar en segons quins magatzems, es connecta a un sistema de control que segueix i registra tots els nostres desplaçaments per tal d’emmagatzemar dades sobre les nostres preferències.

Cosa molt semblant és el que es produeix quan cerquem quelcom per Internet i l’endemà, en tornar a iniciar qualsevol pàgina del web, ens apareixen ofertes relatives a la recerca del dia anterior. Acaba d’arribar a les meves oïdes que en un gran Estat –del món mundial– estan acabant de posar a punt un sistema fotogràfic d’identificació de cares capaç, en menys de tres segons, de reconèixer un individu en mig d’una multitud. Eina perfecta per tal de poder vigilar les malifetes de qualsevol criminal en qualsevol ciutat per gran que sigui, només es tracta de posar el suficient nombre de càmeres allà on convingui. En el fons, d’això es tracta en tots els casos: de disposar d’informació per a poder controlar. Informació dels gustos, preferències, actes, desplaçaments, amics, idees etc... Ara es pot fer. Ara bé, en contrapartida, no hi ha contra-poders prou potents capaços de fer front als monstres que s’estan posant en funcionament per motius de pura rendibilitat, sigui aquesta de l’ordre que sigui... Mentre els bous ja són al segle vint-i-dosè, el carro encara no ha sortit del dinovè. Només és manca de previsió?