Encara més tren

Assumeixo el risc de fer-me pesada parlant una altra vegada del tren, però penso que val la pena córrer-lo. En base que la xarxa ferroviària actual del costat francès cau en ruïna, es fan sentir veus que diuen que, admetent que, sí o sí, cal que Andorra tingui una connexió ferroviària, el millor és pensar en l’AVE venint des d’Espanya, que no pas en la continuació de la línia encara existent de l’SNCF venint des de França.

Personalment no ho acabo de compartir, perquè penso que el fet que caigui en ruïna però que encara subsisteixi constitueix l’ocasió oportuna que per part de França i d’Europa s’aprofiti per revitalitzar-la, renovar-la i actualitzar-la. Una feina d’aquesta envergadura de cap manera pot ser assumida en solitari per Andorra. De nou, a més de pensar en els països veïns, cal pensar en Europa i en la necessària connexió transpirinenca. Insisteixo, aprofitant que és moment de fer valer políticament les especificitats d’Andorra, tant les positives com les negatives. Simplement les pròpies. És moment d’anhels, de desitjos, de pensar en el futur, tot començant un nou any. Si bé estic convençuda que la continuació de la línia que ve d’Ax-les-Thermes seria la millor solució, també per tornar a donar a Andorra una millor comunicació –en tots els sentits– amb França, cap al nord; mai podrem negar, les influències que els ciutadans d’Andorra hem rebut i rebem des del costat sud. I com que el que cal és trobar solució a la nostra situació d’enclavament entre les muntanyes, per buscar-la, almenys, proposo fer nostra la línia del cantautor de la meva joventut, precisament del nostre costat sud, en Lluís Llach, quan deia que la fe no era esperar, ni somniar, sinó lluitar per l’avui i pel demà, des de la tenacitat, i amb projecció de futur. Que el 2018 ens porti una profunda, profitosa, assenyada i oportuna reflexió sobre la millor comunicació ferroviària al Principat d’Andorra!