Les set claus
Pobresa energètica
Ara que estem de festes i celebracions, és molt fàcil oblidar que no tothom té la fortuna de poder encendre els llums, tenir aigua calenta per a rentar-se o calefacció per a tenir una temperatura mínima a l’habitacle. Quan sentim a parlar de pobresa energètica, podem pensar que ens queda lluny del nostre entorn, que això no passa a Andorra. Fa pocs dies, aquest mateix diari informava que són més de 50 les famílies del país que pateixen pobresa energètica. Es tracta de famílies que no tenen suficients recursos per a fer front a les factures del consum d’energia. I en aquests casos, de ben segur que també tenen dificultats per a cobrir, de forma raonable, les despeses bàsiques d’alimentació, habitatge o salut. Clarament, a Andorra, també tenim famílies que el seu principal desig per aquestes festes és poder fer front a les despeses mínimes. Per reconèixer les dures condicions de la pobresa energètica, només cal recordar les limitacions amb què ens trobem quan es para el subministrament elèctric, quan es talla l’aigua i no podem ni rentar-nos les mans, o quan s’espatlla la calefacció en ple hivern i no podem gaudir d’una temperatura confortable. Per a la majoria dels ciutadans aquestes situacions desagradables són puntuals i degudes a avaries o incidències. Però per a aquestes més de 50 famílies, poder gaudir d’aquests luxes quotidians, representa un veritable esforç econòmic. Les estadístiques d’Andorra estan afortunadament per sota de les que trobaríem a altres països i no hem de lamentar situacions extremes com les que podem llegir en la premsa espanyola, amb talls de subministrament o lamentables casos de defuncions. Esperem que les xifres no amaguin cap altra situació més de precarietat. Les dimensions del nostre país han de permetre detectar qualsevol situació de vulnerabilitat a temps i la legislació ha de seguir vetllant per a protegir aquesta població i garantir una vida digna per a tothom.