L'esperit nadalenc

Tot eren bons propòsits i promeses. Fins i tot ganes de tornar al gimnàs després de festes. Menjars familiars en pau i harmonia, però les ments inquietes no descansen... I ja tornem a tenir incandescents les xarxes socials, des de Tabarnia, a la felicitació del partit d’Izquierda Unida de Madrid. Per si encara no ho sabeu, existeix una plataforma que defèn la secessió de diferents comarques catalanes de Barcelona i Tarragona de Catalunya sota el lema Barcelona is not Catalonia. Pretenen ser una comunitat independent: Tabarnia, que inclouria territoris rics, cosmopolites, oberts, bilingües i no separatistes de Calalunya. Diuen les males llengües que els impulsors de la república catalana, actu- alment de turisme per Brussel·les, no donen crèdit a la iniciativa ni tenen arguments per anar-hi en contra. És clar, són els seus propis arguments els que s’utilitzen per defensar els nous aires secessionistes, i per tant, poca cosa poden dir, simplement titllar la idea d’utopia, com d’altres van fer amb la seva. Però aquesta nova plataforma no ha estat l’únic centre d’atenció. Un partit polític madrileny, Izquierda Unida (que no sé per què em fa recordar la cançó del grup musical Jarcha, “libertad, libertad sin ira”) ha decidit felicitar el Nadal per la xarxa social Twitter amb la imatge d’un arbre de Nadal en flames, incendiat. Que maco. És provocació sense més? Hi ha alguna finalitat? Lícita? Per més que hi penso no trobo una resposta afirmativa, no trobo una explicació que justifiqui de manera positiva la publicació, ni el sentit o l’interès. Potser és perquè estic en estat zen, o perquè jo sí que estic posseïda per l’esperit nadalenc aquests dies, però jo em quedo sense dubtes amb el sentiment de germanor i no de divisió, de positivisme i no de negativisme, de pau i no de conflicte, i sempre intento recordar. Sempre intento recordar tota la nostra història per tal que moltes de les coses que van passar no es tornin a repetir. Salut.