Aprendre a ser més feliços

Aquests dies en què tots tenim bones intencions i desitjos de felicitat per a tots i que sembla que vivim en un núvol de felicitat constant i, per què no dir-ho, obligada, he volgut reflexionar. La felicitat es descriu com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, en filosofia el terme és un dels més importants ja que acostuma a ser l’objectiu primordial de l’ésser humà. A diferència de la filosofia, la ciència també parla de la felicitat, però a curt termini, i n’és responsable una substància química generada pel nostre propi cos, la serotonina, un neurotransmissor que alliberem a partir del moment en què percebem un estímul que ens genera aquesta felicitat, alegria o benestar. Molt sovint passa que no som feliços ni tan sols quan tot ens va més o menys bé i quan això ens passa, què ens falta per ser feliços, quan ho tenim tot per ser-ho i no ho som? Potser la felicitat es troba a l’antesala de la mateixa felicitat i el que ens falta és aprendre a viure-la. Georges Bernad Shaw deia: “Hi ha dues catàstrofes a l’existència: la primera, quan els nostres desitjos no són satisfets; la segona, quan ho són.” Per això estem permanentment cercant la felicitat? Potser la felicitat és allò que vivim en alguns moments del dia i que no sabem reconèixer, com ara gaudir d’un dia de sol o de pluja, estar amb les persones que estimem i una llarga llista de desitjos ajustats a les necessitats de cadascú, perquè finalment la felicitat, segons la meva humil opinió, és gaudir d’allò que tenim a l’abast de les nostres mans. Aprendre a ser feliços o ser-ho depèn únicament i exclusivament de nosaltres mateixos, ja que la felicitat està a l’abast de tothom. Per acabar, us deixaré una frase de Jorge Luis Borges que a mi personalment em va fer reflexionar molt al voltant de la felicitat en un moment molt delicat de la meva vida: “Ja no seré feliç. Potser no importa. Hi ha tantes coses al món.”