Et desitjo

Apreciat lector: he estat pensant força estona com et podia felicitar l’any. Moltes idees m’han passat pel cap, la majoria de les quals de semblança tòpica, repetitives, faltes d’originalitat.

En aquestes festes tots ens felicitem, fins al punt que ja quasi ni ho valorem.

A vegades ho fem amb sentiment, perquè estimem de veritat, però d’altres, simplement ens traiem de la butxaca un compliment, dues frases fetes per quedar bé, perquè és el que tots fem i el que toca fer en aquestes dates. I es nota quan hi ha amor i sentiment i quan no hi són.

A tu, lector que habitualment llegeixes les meves columnes, no et desitjo un any fabulós, fantàstic, increïble, meravellós, on tot sigui de color de rosa. Aquest és un desig que gairebé mai es fa realitat.

Et desitjo que sigui un any en què et miris de fora endins. Un any en què decideixis i determinis conèixer-te més i millor.

Un any perquè t’estimis tal com ets.

Et desitjo un any en què siguis humil i que lluitis per ser la millor versió de tu mateix.

Et desitjo que treguis la força interior per guanyar totes les situacions complicades que inevitablement se’t posaran davant i pretendran estroncar la teva felicitat.

Et desitjo que miris al món amb amplitud de mires. Que siguis tolerant. Que entenguis que tots som ben diferents i que la raó és propietat de tots.

Et desitjo que plantis cara a les pors, que no temis res ni ningú, ni et condemnis per equivocar-te.

Et desitjo que no facis mai un pas enrere, ni tan sols per prendre impuls.

Et desitjo que cultivis l’amistat, la solidaritat i l’amor entre els teus, i que deixis de costat el rancor, l’enveja i la venjança.

No et desitjo que el 2018 et porti molta felicitat. Et desitjo que llauris, sembris i adobis la teva felicitat, sigui quina sigui la forma de vida que hagis escollit.