Prohibir o educar?

En campanya electoral, el president Macron ja va prometre la prohibició dels mòbils a les escoles franceses. Fa unes setmanes, el ministre d’Educació va enunciar que a partir del curs escolar vinent els alumnes no només no podran utilitzar els mòbils a les aules, sinó que tampoc ho podran fer al pati. Algunes motivacions de la mesura són evitar els efectes nocius de les pantalles, propiciar que els nens juguin entre ells o evitar el ciberassetjament. Deixeu-me dubtar que aquestes problemàtiques puguin desaparèixer amb la prohibició dels mòbils a les escoles. Els que ens dediquem a educar els adolescents, ja tenim una gran dificultat per evitar l’ús constant del mòbil a les aules, espais en què, si no ho autoritza el docent, no es pot emprar. No em puc imaginar com es podria fer complir la total prohibició dels mòbils a les zones d’esbarjo. A França encara no han determinat la fórmula màgica per implementar aquesta complicada mesura. Parlen d’uns armariets tancats per guardar els mòbils, però caldrà veure si econòmicament i legalment és factible. Ara són els mòbils, d’aquí a un temps els rellotges intel·ligents i potser, en un futur, el mòbil incorporat al nostre cos. Val doncs la pena buscar mesures per a limitar l’ús d’un aparell que evoluciona ràpidament? Per què no es centren els esforços a acceptar que els mòbils formen part de la vida dels adolescents, i fem que aprenguin a fer-ne un ús responsable a les aules? Es poden plantejar activitats en què els alumnes fan fotos dels experiments o de les produccions que han realitzat en grup, utilitzen la calculadora, s’enregistren per a millorar les exposicions orals o fan ús d’alguna aplicació de correcció per perfeccionar els seus escrits, entre molts altres exemples. Les escoles han de perdre la por als mòbils i trobar les estratègies perquè els joves aprenguin a fer-ne ús quan toca, i en treguin profit de la forma més raonable i intel·ligent.