Realitat de la funció pública

Un home m’ha preguntat quins drets tenen els treballadors en aquest país, en concret, els de l’empresa privada, posant en evidència les substancials diferències entre treballadors públics i privats. Cansat dels mites que des de certs sectors de la política s’han fet servir per desmantellar el que hauria de ser la normalitat en un país com Andorra, vull explicar un seguit de punts. El primer: els funcionaris del Govern tenen una mútua que es paguen ells, el Govern no hi aporta res, la qual cobreix el 100% del sou quan cauen de baixa, sigui per malaltia o accident laboral. Aquesta mútua suposa una retenció d’un 1% sobre el salari de cada funcionari. Unió Sindical d’Andorra va intentar posar el mateix concepte de mútua subscrita en una coneguda companyia d’assegurances del Principat i no va haver-hi cap demanda per part dels treballadors de l’empresa privada interessats a contractar dita mútua. Entenc que un 1% del salari és un esforç considerable amb els salaris tan baixos com tenim al país, però ja que parlem de salaris, la majoria dels funcionaris que treballen a Govern no tenen cap sobresou extra, si bé és cert que no tots estan en la mateixa situació. Si algú està interessat a consultar-los, els salaris dels funcionaris públics són públics i estan a l’abast de qualsevol persona que desitgi consultar-los. Els sindicats de l’administració ja van demanar de ficar un límit als salaris desorbitats a l’administració de 5.000 euros mensuals. Qui vulgui cobrar més que se’n vagi a l’empresa privada. Alguns ministres encara se’n riuen ara. Els funcionaris poden ser acomiadats per falta disciplinària com la resta dels mortals, i recordo que el més gran defensor de la supressió de l’acomiadament lliure al sector privat som nosaltres mateixos. És molt trist que per la política d’algunes persones s’aconsegueixi enfrontar els treballadors del sector públic i privat desmantellant la cohesió social i aprofundint en la precarietat laboral d’Andorra i de tot el teixit social, amb el fi de tapar altres vergonyes més greus. A río revuelto, ganancia de pescadores.