El grup mixt

Darrerament en el si del Consell General les notícies i les novetats venen generades exclusivament des del grup mixt. Vist des de fora, podríem dir que el viatge vers el grup mixt sembla representar un destí segur i amatent. La manca d’entesa global en uns partits que han estat creats en simbiosi perfecta, almenys a l’instant de constituir-se i just abans de postular-se per a unes eleccions, demostra l’heterodòxia d’aquests grups. Aquest fet és el reflex de la societat andorrana.

Els trencaments i les fractures dins d’uns grups o partits estan a l’ordre del dia. És molt probable que aquest fet sigui precursor d’un nou panorama polític on la ideologia esdevé prou polièdrica, segurament contaminada pels altres in- teressos. La incidència i presència d’un parroquialisme incisiu, en pot ser un fet generador.

Observem, repassant la història contemporània, que el partit socialdemòcrata va protagonitzar la fractura més sonada que es recorda, provocant que la seva fracció minimalista viatgés irremeiablement vers el grup mixt. No obstant això, dins d’aquest grup mixt, el partit escindit encara va continuar desintegrant-se en un procés dolorós. Ara li ha tocat el torn al grup liberal, on una part significativa del col·lectiu ha decidit trencar i emprendre el mateix viatge, provocant que al grup mixt hi hagi overbooking i també sobreexcitació. Entenc que tot i l’existència d’un reglament de funcionament específic per al grup mixt, cal adoptar una fórmula pràctica per donar veu i visibilitat a tots aquests col·lectius que han nascut a partir d’unes diferències que ens mostren la gran diversitat i riquesa de pensament amb un ventall de criteris ben dispars. Ara mateix, el debat dins del grup mixt es basa i es centra en la titularitat de la seva presidència, quan el que caldria és atorgar la visibilitat i la veu, proporcional sí, però també en consonància amb les sensibilitats a la societat andorrana.