Creat:

Actualitzat:

Més d’un any després de l’aparició de la figura del saig, el procés d’execució de resolucions judicials ha experimentat una gran transformació.

Abans de l’aparició del saig, les execucions judicials requeien exclusivament en els batlles i una administració de justícia col·lapsada i dotada de recursos insuficients per fer front a una allau d’execucions que no podien fer una altra cosa que anar acumulant-se sense poder dur-se a terme. Addicionalment, la darrera dècada la situació va empitjorar a conseqüència de la crisi econòmica mundial, que ha afectat virulentament el nostre petit país. Abans de l’aparició del saig, l’alegria de guanyar un plet venia acompanyada de cert pessimisme i resignació vinculat amb l’alt grau de dificultat que representava executar la sentència o fer-ho en un termini raonable. La figura del saig ha començat a canviar aquesta situació.

Però qui és el saig? I què pot fer per canviar aquesta situació?

És el professional que duu a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris. Els saigs poden efectuar, entre altres coses, requeriments extrajudicials de pagament, s’encar­reguen d’organitzar i executar subhastes públiques per vendre actius amb l’objectiu de liquidar deutes. També poden exercir d’administradors judicials en els procediments concursals, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.

L’aparició del saig ha tingut el benefici col·lateral d’alliberar els tribunals de la necessitat de dur a terme execucions, deixant lliures els batlles i els seus equips per jutjar i dictar sentències i no executar-les.

És per tot plegat que l’aparició de la figura del saig la podem comparar amb la de l’uixer francès. Ha esdevingut una figura imprescindible i molt necessària en matèria d’execucions per donar celeritat al procés d’execucions i alleugerir part de la pressió amb la qual es trobaven els tribunals andorrans.

*Vladimir Fernández, Soci Crowe Horwath

tracking