Viure en la línia de combat

En un comunicat d’Unicef sobre la situació de la infància a l’est d’Ucraïna després de quatre anys de conflicte, llegim que “més de 200.000 infants necessiten ajuda a les províncies de Donetsk i Luhansk, a uns 15 quilòmetres a cada banda de la línia de contacte”. Què vol dir “línia de contacte”? Si ho traduïm com a línia o zona de combat, potser és més fàcil d’entendre. És aquella zona que separa les parts que lluiten en una guerra, aquella que marca les zones que estan controlades per una banda o altra del conflicte, aquella on els enfrontaments són més intensos. I això ens porta a imaginar-nos com deu ser la vida d’aquells milers d’infants que viuen en aquella (o qualsevol altra) “línia de combat”. Cada dia es juguen la vida només per voler continuar anant a escola. Cada dia posen en perill la seva integritat física mentre juguen al car­rer o als camps propers pels milers de municions sense explotar que s’hi poden trobar. Cada dia conviuen amb la por pels bombardejos esporàdics i que els provoca ansietat, agressivitat i malsons. Difícil posar-se al seu lloc. Formem part d’una generació que ha tingut la gran sort de no viure cap guerra de prop. Però si ens parem a pensar, Ucraïna està a 2.375 quilòmetres d’Andorra, i això no és massa lluny (i d’altra banda, és quasi la mateixa distància fins a Suècia). I no ens és fàcil suposar com ha de ser viure en una “línia de contacte” o de combat, com fan la Sasha, de 6 anys, la seva germana Diana, de 14 anys, i la seva àvia, amb qui viuen des de l’inici del conflicte. Com quan practiquen com baixar ràpid al celler que és el seu refugi improvisat quan hi ha bombardejos o com refugiar-se en una part de la seva escola amb forts murs, ja que no té un soterrani segur. Unicef Andorra ha destinat els fons recollits durant la seva campanya #TancaUNICEF al programa d’emergència a Ucraïna, perquè cap més infant hagi de posar-se al lloc de la Sasha i la Diana.