Exemple a seguir?

Sigui quina sigui la nostra posició o rol en la societat, tots juguem un rol de model o d’exemple a seguir per als altres: els pares per als fills, els germans grans per als més petits, els mestres per als alumnes, els polítics per a la resta de la ciutadania, etcètera. En el cas dels polítics, però, aquesta exemplaritat té, al meu parer, un pes molt més important, tenint en compte el paper que desenvolupen en la societat i el fet que hagin estat votats de forma democràtica per accedir al càrrec que ocupen. No obstant això, i basant-me en la més recent actualitat política, tinc realment el dubte que la majoria dels nostres polítics actuïn com a models a seguir. En efecte, quan sentim el president d’una de les nacions més potents del món decretar que el seu país no vol acollir immigrants provinents, perdoneu l’expressió, de “països de merda” o, amb una mirada més propera, quan veiem la incapacitat que 10 persones es posin d’acord per organitzar-se en el si del grup mixt al Consell General, només podem estar d’acord que aquestes conductes no són models a seguir. I aquests són només dos exemples entre molts i molts altres! També podria citar els intercanvis verbals que s’han donat aquestes darreres setmanes entre diferents consellers generals, que s’acusen mútuament bé de rebre favors personals, bé d’escopir verí! I no parlo d’aquests polítics, nacionals o internacionals, immersos en escàndols diversos, ja que hauria de demanar més espai per a la meva opinió. Com podem demanar als ciutadans i futurs ciutadans ser en tot moment cordials, mostrar empatia vers els altres, guardar la calma o resoldre els conflictes que puguin tenir mitjançant un diàleg obert, constructiu i comprensiu, quan des de les altes esferes de la societat els nostres dirigents tenen conductes totalment antagòniques? Crec que aquesta és una reflexió que les persones que fan o faran política en un moment donat haurien de plantejar-se seriosament.