Herois anònims i ficticis

Des que era petita sempre m’han fascinat els herois, aquells que sortien als llibres, pel·lícules, obres de teatre, personatges lluitadors capaços de superar tots els obstacles sempre disposats a salvar la humanitat de qualsevol amenaça que suposés trencar el benestar dels més vulnerables i la bona gent. D’herois n’hi ha de ficticis i altres de reals, sobre la vida dels quals es fa cinema i literatura; polítics, esportistes, revolucionaris, lluitadors en general que en un moment de les seves vides s’enfronten a la injustícia o són capaços de gestes que ens deixen tots bocabadats, també tenim metges, bombers, policies, autèntics herois que als moments realment crítics apareixen per intentar minimitzar el mal i salvar tantes vides com es pugui quan hi ha una catàstrofe natural, un incendi, un accident, posant en risc la seva pròpia vida per intentar salvar la dels altres. Però hi ha una altra categoria d’herois i heroïnes sobre els quals mai s’escriuen llibres o es fan pel·lícules, protagonistes de grans històries de superació que també es mereixen ser narrades, vides amb dificultats i barreres i que han sigut capaços de superar. Des de dissenyadores amb síndrome de Down, futbolistes professionals amb una discapacitat auditiva o fins i tot músics amb trastorn de l’espectre autista, demostrant amb el seu exemple que moltes vegades no s’ha de buscar excuses i que hem de transformar els obstacles en estímuls per assolir els nostres propòsits, solament cal tenir una motivació i anar per ella amb fe i esperança, sovint el millor arriba a conseqüència de casualitats i també d’esforç. Hi ha persones tan convençudes de les seves capacitats que persisteixen dia a dia, hora a hora, minut a minut fins assolir la seva meta, capaços de superar totes les dificultats per aconseguir el seu objectiu, persones que des del seu anonimat ens ensenyen a viure millor i creure en nosaltres mateixos i que amb les seves vides inspiren les nostres vides diàries.