L'error

Jack Welch va escriure: “En tots els anys que he treballat a General Electric he après que els errors poden ser tan bons professors com l’èxit.” I Confuci va dir: “La persona que ha comès un error i no el reconeix i corregeix, comet un error molt més gran.” Crec que a ningú li agrada cometre errors, però quan arriben, cal aprendre d’ells correctament i adonar-se que formen part essencial de la superació personal. No hem de sentir-nos aclaparats per la culpa i el penediment, però sí analitzar-los i extreure’n lliçons constructives.

Segur que fins i tot podem ser massa autocrítics, especialment quan ens adonem que el nostre comportament podria haver estat millor. No obstant això, el veritablement important és aprendre i adonar-nos del que podem millorar.

L’essencial de l’error no és cometre’l, sinó extreure’n lliçons valuoses. Equivocar-nos ens brinda una gran oportunitat per millorar les nostres habilitats. Aquí van alguns petits consells:

1. Tingues memòria i procura en el futur no tornar a caure en el mateix parany. 2. No et recreïs en el dolor que et produeix haver fet quelcom malament, simplement proposat fer-ho millor en la pròxima ocasió. 3. Demana perdó si has ferit algú i repara l’error al més aviat que puguis. 4. Sigues empàtic amb les persones que han intervingut en el procés. 5. Controla la teva ira, analitza amb objectivitat els fets i no t’enroquis en la teva raó. 6. Aprèn de l’error, sobretot analitza les causes i posa-hi remei per tal que no torni a succeir. 7. No tinguis por de cometre nous errors, perquè passaràs la major part de la teva vida sense fer absolutament res. Cometre errors és intrínsec de l’ésser humà.

No hem de tenir por d’equivocar-nos, fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen les estrelles. Tots errem, i per tant sabem perdonar, però hem de percebre el reconeixement de l’error i la voluntat de reparació.