Abstenció: llei electoral?

Juntament amb la Constitució, ara fa vint-i-cinc anys, els andorrans estrenàvem sistema electoral. Si es té en compte l’evolució del cos electoral durant aquest temps, els que encara podem recordar que no sempre s’havia seguit la norma actual cada dia que passa som més pocs.

Els grans canvis del sistema van ser quatre. Passar d’un recompte uninominal a un recompte per llista. Introduir llista nacional (fruit de la nova composició del Consell General). Incloure proporcionalitat en la representació nacional. Eliminar el segon torn de votació per als representants elegits en circumscripció par­roquial si no disposaven de majoria absoluta al primer torn.

Finalment, s’optà també per una sola jornada d’eleccions, donant guanyadora, a les par­ròquies, la llista més votada. També es va optar per un sistema de llistes bloquejades per a intentar forçar la formació de partits nacionals.

La crítica més forta se centrava en la premonició que la llei no permetria constituir majories prou estables. Pura especulació. La història ho ha deixat ben palès.

Cal constatar, però, vint-i-cinc anys després, un increment de l’abstenció. Escoltant les raons majoritàriament donades, s’apunta vers una dictadura dels aparells de partit eliminant l’esperit crític i es demana, de manera insistent, tornar vers una delegació del vot a la persona més que no pas a un partit.

No fer re pot representar continuar amb una desafecció de les urnes que, a poc a poc, va corcant la democràcia real. El seny andorrà, si encara en queda, recomanaria, crec jo, estudiar seriosament alguna solució que mirés de conjugar, alhora, la necessitat d’un ideari a seguir i l’increment de la responsabilitat individual de l’elegit.

Sistemes de tal tipus s’apliquen en alguns estats, Luxemburg, per exemple.

Potser es tractaria d’una reflexió a considerar.