Evitar el turisme polític

Partint dels axiomes que el nostre país és petit, pobre i humil, i que s’ha de mantenir digne sense esdevenir orgullós ni arrogant, m’adono que es parla poc d’una determinada activitat política que no per això no es porta a terme. No crec que els ciutadans andor­rans veiéssim amb mals ulls tenir més informació sobre les presències internacionals andorranes als diversos fòrums i estaments d’arreu del món, entre altres al Consell d’Europa. Penso que hem de ser-hi però mesurant les nostres forces, els nostres cabals i els nostres objectius. Crec que és un deure de l’Estat no només no trencar-hi relacions, sinó fer-s’hi present; de la mateixa manera que és un dret dels ciutadans conèixer on som representats, com i en quines condicions. Però crec que existeixen moltes presències polítiques andorranes per Europa. Fins i tot, a voltes, s’està parlant de sortir del continent, a fer conferències. De la mateixa manera que penso que la política de la cadira buida als estaments on el Principat d’Andorra ha decidit ser mai seria bona; crec que no ens podem permetre assegurar presències i suplències en trobades que gens o poc reverteixin en el nostre país. Ja que assumir viatges polítics i estades a l’estranger costa uns diners a l’Estat andorrà que crec que no s’esmercen bé si no generen resultats palpables. Així, ara que està de moda parlar de trobades i de presències telemàtiques, tret d’aquells esdeveniments en els quals el Principat d’Andor­ra pot i ha de tenir presència material, penso que s’hauria de plantejar deixar d’emprar la sistemàtica sovintejada dels desplaçaments de representants dels diversos grups polítics; reservant aquesta modalitat, de manera pactada entre totes les forces polítiques, als moments en els quals la veu d’Andorra s’hagi de fer sentir presencialment, privilegiant el treball polític intern al Principat, perquè, a fora, es pugui parlar amb una sola i profitosa veu.