Controlats

Sembla que tot i els esforços normatius, en matèria de protecció de dades i de la intimitat de les persones, no tenim escapatòria perquè, dins de l’espai cibernètic en el qual ens movem, estem del tot controlats. Ja no es tracta de teories surrealistes que consideràvem pròpies de les pel·lícules de James Bond, sinó que ja tenim les proves que així ho demostren. Existeixen estudis amb mostres de milers d’aplicacions per a Android que denoten que en més del 90% de les que són gratuïtes existeixen programes espies, que utilitzen el seguiment de l’activitat de l’usuari i la transmissió dels dades que extrauen per tal de transmetre-les sense el nostre consentiment. Tampoc és nou que la indústria de la telefonia mòbil fa ús de les portes del darrere que es troben en la immensa majoria de dispositius de comunicacions. Aquestes portes permeten convertir el telèfon mòbil en un dispositiu d’escolta que pot retransmetre totes les converses que es mantenen al seu voltant mitjançant el micròfon, i aquesta vegada no és ciència-ficció. Però aquesta intromissió no es limita a la telefonia mòbil, els nostres ordinadors també estan sotmesos als diferents canvis que les companyies de software tenen a bé introduir. Per posar un exemple, quan la companyia americana més representativa de microprocessadors de software detecta un error de seguretat s’adreça a l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units abans de corregir-lo, fet que dona l’oportunitat a l’Estat nord-americà d’entrar en qualsevol ordinador que executi aquest sistema operatiu. Tampoc podem obviar la nul·la seguretat que tenim davant dels ciberatacs per part dels pirates informàtics, que únicament enviant un missatge als nostres ordinadors ens poden bloquejar tota la informació i obligar a fer un pagament per tal de recuperar-la. Així, cal ser plenament conscients del que tenim, del que enviem i del que guardem, i si hem de fer alguna cosa que no s’hagi d’assabentar la NASA, cuidar-nos de no fer-ho amb cap aparell electrònic pel mig.