Infants en emergències

L’any 2017 no va ser un any fàcil per als infants al món, especialment per a aquells milions de nens i nenes i les seves famílies que viuen a algun país afectat per alguna situació d’emergència. I la mala notícia és que no es preveu que aquest 2018 millori. Avui en dia hi ha conflictes arreu del món que s’allarguen en el temps, com els de la República Democràtica del Congo, Nigèria, Sudan del Sud, Síria o el Iemen, per posar alguns exemples. La vida dels infants que viuen a aquests països està constantment en perill i no tenen accés a serveis tan bàsics com l’aigua, la salut o l’educació. I el que és més greu encara és que s’ataquen les escoles, convertint-los en objectius de les guerres.

Aquestes situacions de conflicte no deixen de ser una roda de vulnerabilitats: nenes i nens atacats sexualment, que es converteixen en soldats o que són forçats a treballar, trastorns psicològics, infants que perden la seva família temporalment degut als desplaçaments o que queden orfes, increment de malalties per no rebre les vacunes o per no tenir accés a l’aigua potable. I aquesta llista podria anar-se incrementant.

I també hi ha molts infants que viuen a països afectats per catàstrofes naturals com la sequera de la Banya d’Àfrica o la regió del llac Txad, que està fent incrementar exponencialment els casos de desnutrició severa. Hem d’afegir també països afectats per terratrèmols o huracans com ha estat el cas de Mèxic o la zona del Carib. Aquest 2018 es preveu haver d’actuar a 51 països i assistir més de 82 milions de persones, entre les quals 48 milions d’infants. Encara que ens sembli que tot això ens queda molt lluny (no tant com voldríem si tenim en compte la crisi dels refugiats a Europa), tots i cadascun de nosaltres hi podem posar el nostre granet de sorra, sigui col·laborant amb una ONG, fent voluntariat sobre el terreny o tancant l’aixeta mentre en rentem les dents, només cal que trobem la nostra.