Més Maries Marte al món

He de reconèixer que soc un pseudocuiner de supervivència. Si no fos per la Thermomix, ni això. En canvi, però, m’agraden –ves que hi farem– els programes de cuina a la televisió. Els que ensenyen receptes –que mai sabré fer– o els concursos, de la nissaga que siguin, de qualsevol país. En un d’aquests va ser on vaig saber de la Maria Marte, una xef dominicana d’un dels restaurants de moda de Madrid, el Club Allard, estrellat dos cops pel grassonet ninot de la Michelin, i ubicat allà on el PSOE cou les seves mongetes, el carrer Ferraz. Si en parlo és perquè fa poc he quedat seduït per una notícia amb ella de protagonista. La Maria marxa. Ho deixa tot. A la cresta de l’onada. Quan el somni ja s’ha fet realitat. Torna al seu país. I ho fa per ajudar les dones sense recursos.

Va néixer a Jarabacoa l’any 1976. Amb 24 anys i tres fills, creua l’Atlàntic, només amb el nen gran, per buscar-se la vida a Espanya. On fos i com fos, per ajudar la família. Pica portes fins a arribar a un restaurant finolis a la capital espanyola. Allà frega el terra i els plats. Un dia, la sort somriu. En un moment d’estrès màxim a la cuina, calia fer una minestra de verdures i la va fer ella. El comensal va voler felicitar l’artífex del plat i la vida de la Maria canvia. Va entrar des de baix i, a poc a poc, escala posicions fins a arribar a primera xef. El 2007, la primera estrella, i quatre anys després, la segona. Spanish dream. I ho talla de cop. Quan? Quan enmig d’un servei va haver d’anar a urgències amb la seva filla que patia una paràlisi facial. Els metges van dir-li que era greu i que havia anat de poc de tenir més conseqüències. Allà tot canvia. Com he pogut estar tan ocupada i preocupada per la feina? Talla amb tot. Decideix tornar al seu país i ajudar amb el que sap fer, crear una escola de cuina per donar un futur a les dones que no en tenen, ni somien tenir-lo. Més Maries Marte al món, si us plau.