Seny i bon sentit polític

Amb vaga o sense, i remunerada o no, darrerament es parla molt de treballadors del sector públic. És cert que s’han de respectar els drets de tothom, però ni estancaments ni posicions extremes són bons. Del vessant extern a les administracions, es perceben els neguits dels treballadors públics bàsicament en relació amb els seus estatus, però, alhora, existeix des del privat preocupació pel creixement de determinats sectors d’àmbits públics, inquietud en relació amb el servei donat per l’administració al ciutadà, i també, i sobretot, trencaclosques per saber com es podrà continuar remunerant tota la màquina administrativa. Pel que fa al creixement d’alguns sectors dels serveis públics, potser seria bo fer previsions a mitjà i llarg termini emmarcades per mitjans i per objectius. Amb autoavaluacions i preses de consciència de tots els actors, des d’una guia política consensuada entre les diverses forces. En relació amb el servei rebut pel ciutadà des de les administracions, penso que s’imposa una tasca de simplificació i algun exercici de transparència, per evitar duplicitats i càrregues i perquè es pugui entendre el perquè de cada procés i de cada exigència. Estic segura que la sola anàlisi portaria a racionalitzacions de procediments, i a guanyar temps i millorar qualitat de servei. Finalment, és clar que els aspectes retributius són mot sensibles, tant vistos des del punt de vista del treballador públic que rep la remuneració, com mirats des del sector privat –és humà comparar-se–, que a voltes té el sentiment de treballar, també, per ingressar diners a l’administració per remunerar-la. Una anàlisi d’aspectes comparables faria pensar. Aprofundir en aquests tres camps evitaria friccions i malestar. Perquè els sectors públic i privat no han de viure en paral·lel, ni, menys encara, en contraposició. S’hi han de trobar correspondències per arribar a un bon equilibri de la societat andorrana.