Regulació del dret de vaga

Els sindicats de l’administració van acordar fa uns dies una vaga indefinida per a mostrar el desacord amb la proposta de la nova Llei de la Funció Pública. Deixant de banda el judici dels motius d’aquesta, ens tornem a trobar en una situació incòmoda per als treballadors, per a la mateixa administració i per als ciutadans. Em refereixo a com es durà a terme la protesta, sabent que encara no tenim regulat el dret de vaga. L’any 2013 vam tenir la visita del secretari general de l’ONU, que ens va evidenciar la necessitat de regular el conflicte laboral, dret que recull la nostra Constitució. L’any 2014 els duaners i el personal de l’ensenyament van fer aturades, dins del marc de la protesta per la reforma dels complements de jubilació, i es va tornar a apuntar la urgència de tenir una reglamentació. Quatre anys més tard, només tenim una proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu que no permetrà, encara, garantir uns serveis mínims. La incidència que pot tenir no poder fer un tràmit administratiu, per l’aturada del funcionari en qüestió, és probablement reparable. Però què passa amb serveis essencials com ara la salut, la seguretat o l’educació? Ara mateix la garantia d’aquests serveis mínims està a les mans dels funcionaris, i això comporta una inseguretat per als ciutadans. La manca de reglament també és el motiu de la indefinició de si es descomptarà del sou els dies no treballats, aspecte que genera encara més indignació als ciutadans crítics amb aquest col·lectiu i incomoditat (o no) als treballadors de l’administració. Les afectacions de la mancança són importants en el cas dels funcionaris, però aquestes són majors en el sector privat, si considerem que poden atemptar el mateix dret de vaga, per la por a les represàlies que podria tenir el treballador en cas de conflicte laboral. Enguany celebrarem els 25 anys de la Constitució andorrana; esperem celebrar també la regulació del dret de vaga.