Històries amb final feliç

Potser perquè és dimarts i tretze. Potser perquè fa uns dies, un amic (gràcies per llegir-me!) em va dir que la història de la Sasha i la Diana que viuen a l’est d’Ucraïna el va fer començar el dimarts una mica aixafat. Potser perquè malgrat aconseguir resultats en els projectes de protecció dels drets de la infància no sempre són fàcils. Potser per tot això i molt més, avui vull explicar-vos històries amb final feliç. Històries com la de l’Elodie, que viu a la República Centreafricana, un dels conflictes més oblidats actualment, i que va passar només dos mesos amb un grup de la milícia anti-Balaka però van ser més que suficients. Cuinava per a ells però un dia, l’home que vigilava el campament, aprofitant que estaven sols, va abusar d’ella i això la va marcar profundament. Ella és un dels 4.500 nenes i nens soldats que l’Unicef i Càritas van contribuir a alliberar l’any passat en aquell país. Actualment l’Elodie ha tornat a l’escola i ha començat a recuperar la seva vida. Històries com la de l’Isaïes, que resideix a Jojutla, a l’estat de Morelos, un dels més afectats pel terratrèmol que hi va haver a Mèxic ara fa uns mesos. La seva casa va quedar destrossada. Després d’un terratrèmol, els infants han de fer front a la inseguretat i a la por que es reprodueixin les sacsejades. Des de la catàstrofe, l’Unicef ha instal·lat espais amics de la infància on l’Isaïes i milers de nens i nenes més han rebut suport psicosocial per superar la por i educació i esbarjo per recuperar la rutina i el somriure. Aquests són només dos exemples dels milers d’històries que acaben bé gràcies a les ONG d’Andorra. Entitats com Cooperand amb Llatinoamèrica, Muntayencs per l’Himàlaia, Música per Viure o Unicef Andorra, que van explicar els seus projectes a la taula rodona de cloenda del curs en cooperació internacional i voluntariat. A Bolívia, el Nepal o Nicaragua segur que també en trobaríem, d’històries amb final feliç.