Obesitat, la malaltia del segle?

Tots els estudis científics més recents posen en relleu que la humanitat pateix cada vegada més de sobrepès o, encara més greu, d’obesitat. De fet, segons dades de l’OMS, l’obesitat ha de tenir avui en dia la consideració d’epidèmia mundial, ja que afecta els homes sense diferenciar la zona geogràfica en la qual viuen, la seva edat o el seu poder econòmic. Segons aquest mateix organisme, aquesta malaltia, que es pot definir com una acumulació anormal o excessiva de greix, té diferents efectes perjudicials per a la salut, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars o la reducció de l’esperança de vida. Per erradicar-la no hi ha cap medicament miraculós, sinó que cal alhora canviar els nostres hàbits alimentaris i incloure en la nostra rutina alguna activitat física. I aquí topem amb un problema major, ja que avui en dia complir aquests dos objectius implica tenir més temps, així com certa capacitat econòmica, ja que per practicar un esport de forma periòdica cal invertir-hi algunes hores setmanals (quan la nostra manera de viure no ens permet tenir aquestes hores), i els productes no transformats o saludables cal cuinar-los i costen molt més que els aliments industrials preparats, rics en greixos, sucre i sal. Tal com està estructurada la nostra societat, sembla que les solucions a l’obesitat donades per l’OMS no siguin del tot factibles. Efectivament, es tracta, més que d’un canvi d’hàbits per part de la població, d’un canvi de polítiques socials i comercials, ja que els nostres governants han de permetre una millor accessibilitat als productes sans (bé abaratint-los, bé penalitzant econòmicament els productes industrials) i han de fomentar la pràctica d’una activitat física periòdica (la qual només serà possible si s’alliberen espais temporals reals per dur-la a terme o incentivant que es pugui dur a terme en el mateix lloc de treball, com ja han fet algunes empreses pioneres).