Immersió lingüística

El govern espanyol ha anunciat la voluntat de modificar el sistema d’immersió lingüística a Catalunya per augmentar la presència del castellà a les aules. Sense concreció de com es farà, es tracta d’un acte per a demostrar qui té la paella pel mànec, amb l’aplicació de l’article 155, i sense tenir en compte les conseqüències que podria tenir en l’entorn educatiu i social. Aquesta decisió es pren en un moment d’incertesa política, sense saber el que pot trigar la formació del nou govern català i la intervenció del govern de Madrid. Personal docent, sindicats i associacions de pares i mares ja han expressat el seu rebuig a la proposta, i és que les repercussions de poder escollir a Catalunya el castellà com a llengua vehicular són moltes. Liquidar el model actual d’immersió lingüística, sota el pretext que adoctrina els alumnes, seria tirar per la borda un sistema que funciona des de fa dècades a Catalunya, que garanteix l’aprenentatge tant del català com del castellà, i sobretot, que permet una bona integració i cohesió social. No menys importants són les problemàtiques logístiques que patirien totes les escoles, com per exemple la separació de les classes segons la vehiculació en llengua catalana o castellana, o el professorat i el material necessari per a impartir les classes. Els principals afectats de tot plegat serien els alumnes, que es veurien separats per la llengua, atacant així la cohesió social. Caldrà veure si finalment es durà a terme o no, però la simple amenaça ja és la mostra del perill de prendre decisions sense arguments sòlids o simplement basant-se en idees preconcebudes. L’educació no hauria de dependre dels partits polítics al capdavant, sinó de consensos o pactes entre totes les formacions polítiques que garantirien les bases del sistema educatiu, amb les seves peculiaritats i els seus valors. Aquests convenis podrien assegurar la solidesa del model educatiu en qüestió.