Què està passant?

Fa uns dies que veient, escoltant o llegint les notícies a la premsa només trobem el que fa temps hauríem anomenat “successos”. I no només passen fora de les nostres fronteres, sinó també aquí, a Andorra. Personalment crec que és molt preocupant i que caldrà que tots hi reflexionem.

Comencem pels accidents de circulació, especialment els de moto, que malauradament han causat la defunció de vàries persones, incloses un menor, els darrers mesos. El xassís dels motoristes és el seu cos i per tant són més vulnerables que els automobilistes. Cal que totes les parts posem seny a la carretera: respectant la normativa i els uns als altres i millorant les carreteres i les mesures de seguretat. No pot passar que es perdin vides a les nostres car­reteres. Des d’aquí tot el meu condol a les famílies que ho han patit. Després tenim els aldarulls abans, durant o després d’un partit de futbol. Hem tingut exemples recents entre seguidors de partits de categories infantils i cadets. L’esport en general transmet valors: la cultura de l’esforç, la paciència, el sacrifici, la constància, l’acceptació de la der­rota, el respecte... La violència no ens la podem permetre. Hem de treballar per evitar aquestes situacions des de les categories inferiors a través de programes de sensibilització, incloent associacions de pares i mares, clubs esportius... I si ja traspasséssim fronteres, la llista seria interminable. Des de la guerra de Síria, amb centenars de morts aquests darrers dies i el no-respecte de la treva pactada als casos d’assetjament o abusos sexuals en el sector de les ONG, passant pel nou tiroteig a una escola als Estats Units i que per evitar-ho es proposi armar els professors. El que fa que no perdi l’esperança en un món millor és que aquestes situacions es poden canviar si la societat es mobilitza i diu prou com estan fent els joves americans contra les armes, com la campanya #metoo o la de Joc Net.