Sector públic versus privat

Des de fa algunes setmanes estic llegint nombrosos articles a la premsa sobre els funcionaris, una possible vaga indefinida i la reforma de les lleis que actualment regeixen la Funció Pública andorrana. I, lligada a aquests articles, també he pogut llegir l’opinió d’alguns lectors, que no dubten a publicar els seus comentaris utilitzant noms estranys i diversos. Avui no em posicionaré sobre l’enfrontament entre Govern i sindicats, ja que segurament se m’acusaria de ser poc objectiu (per qui no em coneix, he de confessar que soc funcionari), però sí que valoraré els comentaris fets a les pàgines web dels mitjans de comunicació, que al meu parer es basen en argumentacions i posicionaments que són erronis. En efecte, segons les opinions d’aquests lectors, sembla ser que els treballadors del sector públic tenim molts privilegis i que els funcionaris hauríem de treballar cert temps en el sector privat per tal de veure (i viure) la dura realitat de la vida real (ja que tothom sap que vivim en un món rosa i idealitzat). Personalment, crec que aquest plantejament no és l’adequat i que el sector públic en cap moment hauria d’alinear-se amb el sector privat, sinó que hauria de ser totalment el contrari. M’explico. A Andorra tenim gran part de la població, els treballadors del sector privat, que no està suficientment protegida, i que sovint es troba desemparada davant decisions de la patronal. Aquesta manca de protecció prové essencialment d’una legislació laboral que cada vegada atorga més poder als empresaris i menys cobertura als treballadors. I no és rebaixant els drets dels funcionaris que millorarem les condicions laborals dels treballadors del sector privat. Al contrari, el sector públic hauria de ser per al sector privat un impuls o un referent en la reivindicació i en la millora dels seus drets laborals, que al meu parer són actualment molt poc protectors vers el treballador.