Després de la mort

Tan sols fa una hora que acabem de donar sepultura al nostre estimat pare. I al marge dels mils sentiments que en aquest moment m’envaeixen l’ànima, també m’arriben pensaments que potser en altres moments solen defugir.

Ningú gaudeix d’un funeral. La mort és un recordatori constant que alguna cosa està malament. La nostra frustració amb la mort ve no només del dolor miserable que porta amb si, sinó també del fet que la mort i la vida després de la mort, són grans misteris. La vida eterna evadeix els nostres tubs d’assaig i sempre es nega a sotmetre’s a l’experimentació. Tothom fa la transició de la vida a la mort sense l’avantatge de saber exactament com és i com se sent.

Si comences a caminar car­rer avall i els preguntes a les primeres persones que et trobes, què pensen que passa després de la mort, rebràs diferents respostes: “clar que hi ha una altra vida, i molt millor!”, “ni idea, ja voldria jo tenir alguna idea del que passa després”, “res de res, aquí s’acaba tot” o “vull creure que darrere la mort hi ha quelcom, però els dubtes m’envaeixen”.

La resposta cristiana a la mort no deixa dubte. De fet, la Bíblia lluita contra la seva tirania amb un missatge d’esperança. En alguns aspectes, el gran llibre del cristianisme, és la història de victòria de la vida sobre la mort, de la desaparició definitiva de la mort a través de la creu i la resur­recció de Crist. Segons la Bíblia, la mort és una aberració al món, i és la principal evidència que aquí, alguna cosa estem fent terriblement malament.

Del que jo estic segur és que Forrest Gump estava equivocat; la mort no només és una part de la vida, és molt més que això.

I estic absolutament convençut, que a hores d’ara, el nostre pare Joan està parlant de pintura i teatre amb el Creador, tot gaudint d’un bon cafè.