Les set claus
Una justícia independent?
El Partit Socialdemòcrata ha entrat la querella davant la justícia per les greus irregularitats detectades en la gestió del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) atesa la inacció del Govern i de la fiscalia general. Alguns han dit que judicialitzem la política o que cerquem rèdits electorals. És la nostra obligació, en el marc de l’exercici d’oposició política i de l’activitat de control parlamentari en el si del funcionament de l’Estat de dret, fer-ho perquè la justícia sigui coneixedora dels fets, detectats pel Tribunal de Comptes, i pugui instruir-los per determinar si hi ha infraccions penals i quins són els seus eventuals responsables. A alguns, polítics, professionals del dret i inclús magistrats, ens / els hauria agradat veure actuar d’ofici la fiscalia en un assumpte d’aquesta gravetat però tenint en compte les actuals lleis reguladores de l’administració de justícia, resta palès que el poder judicial no disposa d’una absoluta garantia d’independència, imprescindible perquè els drets de les persones siguin respectats i es posin límits a la resta de poders de l’Estat per assolir l’adequat equilibri. El fiscal general el proposa el cap de Govern perquè sigui nomenat pel Consell Superior de Justícia, i també, a banda de nomenar els fiscals adjunts, batlles i magistrats, aquest òrgan, cada 6 anys, els qüestiona, els valora i decideix sobre la seva continuïtat en la carrera judicial. El Consell Superior de Justícia, alhora, és un òrgan fortament polititzat, ja que el seu president el nomena el síndic general i el vicepresident, el cap de Govern. Així doncs, els valors que propugna un Estat de dret, democràtic i social, defensor dels drets humans, perden gran part de la seva essència. La independència dels òrgans judicials és necessària per promoure amb garanties el control democràtic de la justícia per l’opinió pública, per assegurar el principi de transparència en les actuacions processals i per facilitar el coneixement de les seves decisions.