A igual raó iguals drets

Enguany es compleixen 25 anys dels primers actes públics en celebració al Principat d’Andorra del Dia internacional de la dona treballadora. El 8 de març del 1993 es van aplegar més de 400 persones entorn d’una taula rodona, en un moment d’efervescència política en el qual el poble andorrà s’estava dotant de la seva Constitució, essent també dins del marc i des del prisma de la Carta Magna que s’invocaren els drets de les dones, la necessitat de fer desaparèixer les discriminacions, i el treball a realitzar per a obtenir una veritable igualtat d’oportunitats. Durant el segle XX la ciutadana dona andorrana ha deixat de necessitar la vènia marital; ha adquirit dret de sufragi el 1973, 40 anys després de l’adveniment del dret de vot universal masculí; i ha arribat amb presència important, almenys en nombre, a l’escena política. Encara queda molta feina per fer, part de la qual ha de recolzar-se en bases normatives, una altra part en àmbits d’educació, i una altra important, per a totes i tots, en integració i cultura de societat.

A voltes cal discriminar positivament per obtenir una igualtat de drets. I no es poden escatimar esforços per assolir, a curt termini, que a igual treball li ha de correspondre igual remuneració, amb objectivitat. Però penso que les primeres que ens hem de convèncer que tenim dret a una igualtat d’oportunitats som les pròpies dones, sense claudicar davant de res ni de ningú, sentint-nos capaces d’actuar amb tenacitat, fermesa i serenor, tant dins de casa com fora, i no avergonyint-nos de posar al descobert totes aquelles circumstàncies que comportin discriminació, i, més encara, si comporten maltractament. Fent prova de valentia i determinació i cooperant en feina educacional i de millora d’hàbits durant els 365 dies, potser tota la societat andorrana anirà respectant la complementarietat que necessàriament ha d’existir entre homes i dones i deixarà de banda la celebració.