Les set claus
Per què?
La nostra gent es queixa, els empresaris desconfien del futur, per què?
Tinc la sort de viatjar, tant per la meva feina com per oci. He vist –i veig– països, pobles i ciutats, maneres de fer, gent de tota mena, paisatges extraordinaris, però també a vegades d’una gran tristesa. Conec empreses de grans talents, comerciants, industrials de tots els àmbits, ramaders amb unes genètiques molt eficaces, esportistes de renom, empresaris posseïdors d’unes quantes cadenes de productes de luxe... Parlant amb un d’ells, de què s’ha de fer per arribar a construir unaempresa com la que regenta, la resposta sempre és la mateixa: tenir una visió clara i senzilla del que es vol fer, ser valent, moltíssima perseverança, equips de treball molt ben formats a tot els nivells de l’empresa. És a dir, personal content i confiat en el que fa, i per tant que disposi de salaris correctes, treball, treball, i més treball. Tot i que m’agrada viatjar, sempre estic content de tornar a casa, però una vegada passat el port d’Envalira o el riu Runer, la mateixa pregunta lancinant em capgira l’esperit. Tenint un país muntanyenc, travessat de punta a punta per rius que canten, replet de llacs, boscos, prats, conreus ben ordenats, estacions d’esquí que fan enveja, comerços prestigiosos, Caldea, hotels fantàstics, un país pirinenc assolellat, un clima molt agradable. Per què no som una Suïssa o un Liechtenstein dels Pirineus? Ho tenim tot i no hi arriben, per què? La nostra gent es queixa, els empresaris desconfien del futur, per què? Per què? Una possible resposta pot ser la que el meu amic em diu sempre, que no tenim una visió clara i senzilla del que volen fer. Els nostres polítics estan afer-rats al passat, busquen vots sense tenir idea, sense tenir cap directiva de futur, volem entrar a la Comunitat Europea, no per accedir al mercat únic, no, només per mantenir el privilegi dels tabaquers i quatre empresaris més que pensen mantenir els seus privilegis al detriment de tot el poble andorrà. Se-nyors, el futur d’Andorra –perquè Andorra sí que té futur– passa per ser valent i emprendre el camí del progrés d’una vegada per totes.