Educació sense limitacions

A Catalunya la població activa amb discapacitat intel·lectual és d’unes 37.000 persones, de les quals només tres de cada deu tenen estudis de secundària. En la majoria dels casos no acaben de cursar l’ESO perquè no poden seguir el ritme de les escoles convencionals i ho acaben deixant, provocant així moltes dificultats per accedir al mercat laboral per manca de formació. Alguns centres, però, ofereixen estudis de secundària adaptats. És el cas de l’Escola Vida Montserrat, al barri de Gràcia de Barcelona. L’escola va ser el primer servei que va oferir l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, que des del 1994 treballa per cobrir les necessitats socials, laborals i formatives de les persones amb intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleugera. Van començar amb cinc aules i 40 alumnes i ara en tenen nou amb 82. Pel que fa a l’FP, dels 25 estudiants del 2000 s’ha passat a una quarantena. El procés d’aprenentatge és més lent, però amb més suport, més temps i professorat especialitzat, un 60% prossegueix els estudis després de la secundària. La significació de l’aprenentatge és la pedra angular de la metodologia de treball d’un equip docent especialitzat en didàctiques adequades als estils cognitius dels alumnes. La coordinació del tutor amb els professionals externs i les trobades periòdiques amb les famílies hi juguen també un paper molt important. El ritme també és diferent, mentre que a les escoles es fixen que les multiplicacions es fan entre segon i tercer de primària, aquí miren més l’aspecte conductual que l’intel·lectual. Els alumnes fan socials, naturals, matemàtiques, català i castellà, però dediquen moltes hores a treballar habilitats socials per perdre la vergonya i guanyar confiança mitjançant tallers de lectura en veu alta o teatre. Cal destacar també el funcionament de l’Escola de Pares, on les famílies poden compartir la seva experiència amb altres pares que viuen o hagin pogut viure situacions similars i rebre informació del seu interès.