Regalar o ensenyar?

Aquests darrers dies s’ha escrit i parlat molt sobre el paper de les ONG a les zones del món més necessitades. Entre altres coses, es qüestiona el fet que els diners i les ajudes arribin amb integritat i, sobretot, quin ha de ser el seu rol més eficient, si regalar o ensenyar.

La caritat inclou una infinitat d’accions, organitzacions i projectes; entre els quals la construcció d’habitatges i escoles, el voluntariat en centres d’ajuda, la cura i prevenció de malalties i l’alimentació. Anys enrere la caritat era un tema simple de comprendre; el que volia donava de bona fe i socialment era ben vist. Això segueix majoritàriament així, però l’ús polític d’actes caritatius i alguna mala utilització de les donacions l’han tornat un tema complex.

El pitjor dany que se li pot fer a una persona és donar-li tot fet. Qui vulgui anul·lar un ésser humà tan sols ha d’evitar-li l’esforç, impedir-li que treballi, que tingui iniciativa i que aprengui a partir de l’experiència i la superació de les dificultats.

Regala-ho tot i dona-ho tot fet. Aquesta és la fórmula magistral perquè desapareguin totes les potencialitats i capacitats de creativitat i d’esforç. Qui viu únicament de l’obsequi es converteix en un ésser passiu, mandrós, desmotivat i desintegrat. Hi ha un conegut proverbi xinès que diu: “Regala un peix a un home i li donaràs aliment per a un dia, ensenya-li a pescar i l’alimentaràs per a la resta de la seva vida.”

Els sistemes socials que per amor, compassió i solidaritat es dediquen únicament a regalar finalment generen pobresa humana. Regalar a vegades és necessari, però fer-ho per sistema és sinònim de desaprofitar talents i capacitats que estan latents en l’ADN de tot ésser humà. És molt difícil que qui ho ha rebut tot regalat algun dia vulgui convertir-se en algú útil per si mateix.