Un record inoblidable

Ens vam conèixer quan juntes i jovenetes prestàvem serveis d’administració de la justícia andorrana, encara sota la tutela dels Coprínceps i dels seus representants. L’any 1992 vam tornar a coincidir prestant serveis polítics a la societat andorrana, en el marc d’una mateixa formació de govern. Més tard, hem estat companyes en l’àmbit professional de l’advocacia. I, com a tantes altres persones, m’ha sabut molt de greu haver-la d’acomiadar. El seu pas per la vida ha estat intens, hagi estat on hagi estat i hagi fet el que hagi fet. Fins que va fer les seves primeres passes polítiques la vam conèixer com la Maria Rosa i després va passar a ser la Rosa. Mai va deixar de ser senzilla, propera a tothom i entregada. I sempre s’ha esforçat per superar-se, compaginant les seves nombroses ocupacions amb la seva presència professional, endinsant-se en tot el que ha fet, perquè tot ho ha sentit profundament. Aquest mes de març s’ha tornat a celebrar el Dia dels drets de la dona i també l’adveniment de la nostra Constitució, ja amb un quart de segle d’existència. En ambdós aspectes, ella ha estat de les dones andorranes més actives, a dins i a fora de les nostres fronteres. Fent front a molta feina, amb tenacitat, somrient, dialogant i comunicant, fins i tot a vàries bandes quan ha calgut. Deia fa quinze dies que al segle XX la ciutadana dona andorrana va arribar amb presència important, almenys en nombre, a l’escena política. La Rosa ha estat una d’aquestes, però quan mancava menys d’un mes per al Dia de la dona se’n va anar. I ho va fer amb la mateixa dignitat que li hem vist durant tota la seva massa curta vida. Estic segura que si no hagués estat així ella hauria destacat encara més del que ha tingut temps de fer en aquest període. Hi ha fet molt treball i hi ha deixat una forta petjada, però hi hauria deixat molta més traça sense les adversitats que l’han assetjada i se l’han emportada.