'Another Day in Paradise'

L’enverinament de la Llei de transferències s’ha consumat en un petit terratrèmol que s’ha quedat en una sacsejada domèstica, on Richter no apareix per cap lloc, tot escenificat en un minúscul magnicidi perpetrat pel TC on, tot sigui dit, hi ha vencedors, vençuts i estrategues que de moment no saben, o bé no volen saber, si n’han sortit vencedors o vençuts en aquesta contesa de pa sucat amb oli. S’ha de reconèixer que el cònsol Vila, tot díscol ell, s’ha guanyat el qualificatiu d’alquimista des de l’instant precís en què encomana el ja cèlebre i decisiu informe Aparicio que suposadament havia de fer trontollar les estructures de l’Estat andorrà, car un informe tècnic-jurídic té proporcionalment el mateix valor i reconeixement que li atorga la signatura del mateix. Una firma com la de Miguel Ángel Aparicio representa, doncs, de saque, davant de l’insigne Tribunal Constitucional i per als seus membres, un document de culte providencial quasi messiànic. És de calaix, però, que un alquimista acostuma a fer jocs malabars amb un risc i amb unes condicions extremes, enfrontant-se descaradament amb els conflictes i jugant amb un foc que un dia o altre l’ha de cremar inexorablement. L’exercici de Vila és d’autodestrucció gairebé masoquista per a Laurèdia en Comú i sembla aplanar el camí de les urnes a Unió Laurediana, alliberada alhora del jou i control de Liberals d’Andorra. DA canviarà de soci a Sant Julià de Lòria jugant virtualment amb unes cartes marcadament guanyadores. És doncs aquí on entreveiem que tot i que el TC renya Govern fent-li pam pam al cul, DA reafirma les seves posicions parroquials al sud. Si es confirma aquest escenari, per a la formació taronja l’horitzó es presenta clean, és a dir, com qui dia passa any empeny, i aleshores DA no para de cantar Another Day in paradise. Penso que en aquesta partida d’escacs subtil de finezza política, Phil Collins no ho hauria escrit i cantat millor.