Tristos aniversaris

Avui comparteixo les reflexions del company Geert Cappelaere, director regional d’Unicef per l’Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord fetes amb motiu de la celebració –si ho podem dir així– dels set anys del conflicte a Síria i tres de la guerra al Iemen. I es pregunta què representen aquestes dates? Fa set anys, dos nens van morir a Síria, desencadenant una onada de manifestacions. Quatre anys més tard, es va iniciar una altra guerra al Iemen. El 2014, un milió d’infants refugiats de Síria sacsejaven la nostra consciència. Avui en són 2,5 milions. Al Iemen, un infant mor cada 10 minuts per malalties que es poden prevenir, com ara el còlera o la diftèria. Si el 2016 es pensava que s’havia tocat fons, el dar­rer any ha estat el pitjor per a aquests infants: només a Síria, 910 infants assassinats, un 50% més que el 2016. I aquest 2018, ja són més de mil els infants morts o ferits. I els números reals poden ser encara més alts. Els últims set anys passaran a la història com una “guerra contra els infants” sense precedents. Amb imatges que tenim molt presents: com la de l’Aylan, encallat en una platja mentre buscava refugi, o la de l’Omran, en aquella ambulància després del bombardeig a casa seva. Aquests conflictes són exemples clars que el principi fonamental de la protecció dels infants, que és un deure col·lectiu, es vulnera cada minut de cada dia. A aquells que són responsables d’aquestes guerres contra els infants; als que donen suport a aquests conflictes; a aquells que invaliden els principis dels drets humans i del dret humanitari que se suposa que protegeixen la infància en totes circumstàncies, a tots ells diem PROU. Aquests principis són d’obligació absoluta i els estats s’han compromès a respectar-los. Avui, aquests drets, aquests principis, són més importants que mai. La protecció dels infants no és negociable. La guerra contra ells, la guerra contra la humanitat, no són opcions! Gràcies, Geert, per recordar-nos-ho!