Comuniquem?

Estem vivint actualment una gran paradoxa, ja que comuniquem cada vegada més, gràcies en gran part als avenços tecnològics, però cada vegada menys utilitzem el contacte humà directe, que fins fa poc era el canal de comunicació per excel·lència. Actualment, la comunicació virtual està substituint de manera progressiva –i, fet encara més greu al meu entendre–, fa desaparèixer les relacions directes entre els éssers humans. En efecte, amb la proliferació dels mòbils intel·ligents, de les tauletes tàctils o dels rellotges ultraconnectats, avui en dia trobem normal no parlar les persones que tenim a la vora, ja que estem massa ocupats a desenvolupar converses virtuals via SMS, WhatsApp o Messenger, o a consultar altres aplicacions que siguin del nostre interès. Qui no s’ha fet aquesta reflexió en entrar en un restaurant o durant una trobada familiar i veure com les persones no comuniquen entre elles, ja que estan enganxades a alguna eina tecnològica? Qui no hi ha pensat observant pares donant amb una relativa facilitat el mòbil o la tauleta als seus fills, amb l’únic objectiu de poder tenir un moment de tranquil·litat o, encara pitjor, poder-se connectar també? I qui no ha considerat que no anem bé quan s’ha trobat davant d’un grup d’adolescents –o fins i tot adults– que no es comuniquen entre ells malgrat que estiguin junts, massa ocupats a consultar la seva tauleta? Per resumir, el tipus de comunicació que utilitzem avui dia té un efecte pervers, ja que aïlla les persones i no fomenta les relacions reals, tot al contrari! I aquest problema afecta la comunicació fins a tal punt que darrerament alguns restaurants, bars o empreses han decidit recuperar aquestes relacions directes creant zones lliures de tecnologia (com es van crear les zones lliures de fum abans de la prohibició de fumar en llocs públics), amb l’únic objectiu de fomentar una comunicació real i directa entre els seus clients o treballadors.