Per què passen les coses?

Sempre ens demanem el perquè de tot plegat, com deia el Monzó. I molts cops, el raonament és més simple del que ens pensem. M’he allunyat de forma voluntària i totalment conscient de comentar en aquest espai qualsevol aspecte al voltant de la topada Catalunya-Espanya. En primer lloc, per respecte, i alhora per prevenció, ja que vivim temps poc donats al debat assenyat, madur i serè, sinó que anem amb el matxet a la boca i qualsevol idea que no lligui amb la meva vol dir que davant tinc un enemic i no una persona que discrepa. I per aquí no passo. En aquest tema, en tenim mil proves als articles d’opinió i a les xarxes socials. Però hi ha un aspecte recent del tema que m’ha fet pensar força i que, tot i que s’ha comentat, no he vist que s’hagi aprofundit gaire. Com és que detenen Puigdemont a Alemanya? Després de tot el que ha passat des de la seva arribada a Brussel·les. Saben com les gasta el CNI i els mitjans de què disposa. No pretenc tenir la veritat absoluta, de cap manera, però crec que potser l’explicació és simple i no cal buscar tres peus al gat. Quina? Doncs perquè ell ha decidit que així sigui. Sense més. Perquè la veritat és que evitar la detenció entenc que era simple, tenint en compte l’equip legal i els consellers que té al dar­rere. No em puc creure que ningú no preveiés un escenari com el que ha passat. Si van mal dades i no vols que t’enxampin, primer, no et mous d’on ets i no vas a Finlàndia, tot i estar-hi convidat. I si mai hi vas, i saps que una de les possibilitats, com ja s’havia avançat, és la reactivació de les euroordres, no fas l’itinerari que has fet i vas directe, i no en ferri i cotxe via Suècia-Dinamarca-Alemanya, a la relativa seguretat belga, on ja saps el pa que s’hi dona. Algú pensa que Puigdemont ignorava que tenia mil ulls a sobre i tota la tecnologia de seguiment fixada damunt seu i el seu entorn? Un tot o res. Un all in, com els del pòquer. Fins aquí. Caixa o faixa.